Per què...

Hi ha qui opina que només ensenyo una petita part de mi.
Que em mostro freda, forta, segura, ho podria aguantar tot.
Que amago el millor que tinc, que sóc carinyosa, sensible,
però no ho deixo a la vista... I em pregunten per què...
No ho sé.
Perquè sóc fràgil, i necessito (com tothom)algú que estigui al meu costat
i em digui que m'estima.
Si sabèssin....la de cops que em mossego la llengua i m'empasso les llàgrimes...

No sóc sincera amb tú, i és que si ho fós, no acabaría mai d'oblidar-te.
I no t'equivoquis, no he perdut el temps per oblidar-te.
L'he omplert per a que no sigui tan dolorós.
Em sorprén que ara em recriminis com arreglo el que tú vas destrossar.
Tot hauría sigut diferent, i segurament genial.
Però tú no ho vas voler així.

"Cuando te conocí creí que había encontrado a la persona con la que iba a pasar el resto de mi vida, ¿sabes?, eso creí. Y todos los chicos, y los bares y mis traumas evidentes me daban igual, porque te había encontrado. Tú me dejaste y me estoy recuperando. No te pediré disculpas por como decido reparar, lo que rompiste."

més

Sempre tenim la necessitat de més.
Sempre volem més.
Mai en tenim prou.
"La avaricia rompe el saco" o això diuen.

És dur que et rebutjin.
Que no sapiguen que volen de tú, una amistat o algo més.
Mai he entés aquesta situació en la que molts cops la gent es troba:
No sé si t'estimo com amic/ga o com algo més.
I ara m'hi trobo inmersa i capficada constantment.
Esperaría algo més de tú, una trucada o un missatge, però sé que no arribarà.
També puc imaginar-me que tot això ha sigut una excusa per dir-me adèu amb la consciència ben tranquila i sense remordiments.
Jo estic molt tranquila, t'ho he donat tot, el 100 % de mi, un 100 % que encara avui tens tú, i que està esperant a que et decideixis.
En el fons odio ser així, en tot el que faig m'hi deixo el 100 % de mi, i alhesores quan algo va malament o sento massa.
No sé perque parlàves en futur dels dos, nosé perque em feies petons, no entenc res i l'únic que vull és una resposta que se'm fa eterna, que mai arriba i jo no puc més.

Constantment

Encara que faci anys que ens vas deixar perque la mala sort es va creuar en el teu camí
avui et recordo especialment.
Potser perque és diumenge.
Potser perque t'enyoro constantment.

Podría dir-te...

que fa uns dies que faig cara de cansada.
Tens raó.
Estic neguitosa, nerviosa, irritable i de malhumor.
:)

No vull res més

No demano gaire i exigeixo menys.
No tot m'està bé, però no em queixo.
Cadascú és lliure d'esperar el que cregui convenient,
però no vol dir que l'altre hagi de donar el que l'altre espera.
Cadascú és lliure de donar el que vol, ningú ha d'exigir res.
No vull enfadar-me amb tú.
Jo no vull res més que els moments que em volguis regalar.
A mi em va agradar mirar-te desde lluny mentres tu posaves els peus a l'aigua :)