:)

Gairabé mai trobo les paraules al moment oportú.
Vaig tard.
Però vull que sàpigues que encara que a vegades volguem enfonssar-nos en un pou i deixar de respirar perquè les coses no van com ens agradaría, la vida és bonica.
Sí, em reafirmo, i t'ho dic jo que ja saps que el paisatge de la meva vida ha estat una mica ennuvolat bastants anys, però sé del tot cert que surt el sol.
Vull que et valoris, que t'estimis, que per tú mateixa vegis que vals la pena.
I ja sé el que em diràs: ningú vol estar al meu costat, no sé que faig malament.
I jo et diré: No fas res malament.
Les persones condicionem la nostra felicitat amb l'amor, a tenir algú al costat que ens digui lo molt que ens estima, lo molt que ens troba a faltar, lo molt que ens necessita, que ens abraçi, ens faci petons i que és quedi al nostre costat quan marxa el sol; Ens equivoquem.
No t'enfonsis si algú decideix que no vol saber de tú, si diu que no li importes.
Tens els que t'estimen desde sempre, la família, els amics de l'infància, els de fa uns anys, tots al teu costat. Tots patint si et veiem plorar per una persona que no t'ha valorat.
Així que somriu.
Somriu perque t'espera Cambridge, t'espera un estiu innolvidable i t'espera La Rochelle.
Anna no perdis el temps amb el que no val la pena, aprofita'l al màxim, aprofita cada segon i respira fons perque els segons que pasen no tornen.



Lau.