He estat valenta.
No m'ho dic jo, m'ho has dit tu.
Sincerament quan et vaig plantejar la situació pensava que em demanaries que no et deixés mai.
Però et va anar bé, des de la comoditat, et va anar bé que donguès jo el pas.
He passat tantes nits sense poder dormir, pensant que seria el millor per als dos.
Em cauen les llàgrimes, recordant el que hem passat junts.
Va ser bonic. Guardo un bon record.
T'he estimat tant, que mai pensava que entendria la famosa frase d'en Pep Guardiola "m'he buidat".
Jo també m'he buidat, t'he arribat a estimar tant, he somiat mil nits en com serien els nostres fills, i en com seriem nosaltres d'aqui a 20 anys. On viuriem i què fariem.
Però la rutina es va apoderar de l'amor i el va fer desaparèixer.
No tens la culpa ni tu ni jo.
Potser no ens hem esforçat el suficient, o potser no estem fets l'un per l'altre.
No busco culpables, ni raons, Ha anat així.
Jo només vull donar-te les gràcies per aquests 4 anys al teu costat.
GRÀCIES.
Amb majúscules i des del cor,  gràcies per tot.
Si algo hem guanyat, ha estat una amistat, que sé que és sincera.

Toca tornar a començar.

Toca tornar a ser feliços.