martes, 27 de diciembre de 2011

Feia més d'un any que no escrivia res, ha estat un any tranquil.
Hem anat a viure junts, a un pis estiuenc davant la platja de Coma-ruga, poc cálid, vàrem passar molt fred l'hivern passat.
A l'estiu hi havia massa multituds insoportables que trencaven la màgia de l'hivern i la platja.
Ara hem canviat al centre de El Vendrell, un dúplex, amb força encant i que ens està quedant prou bé.
Deixar-ho tot per tu no ha sigut fàcil, renunciar a la feina, els amics i la família.
I et demano que ho valoris, per mi l'únic lligam a terres tarragonines ets tu.
Sé que passarem dies complicats, i tal i com vam pactar l'altre dia:
Tot el que ens diguem lleig a partir d'ara no compta.
Feliç primer any i 1 mes de convivència :)
Espero que la operació i la recuperació vagin bé i sapiguem guardar-nos els nervis i canalitzar-los.
Att; Lau

miércoles, 8 de septiembre de 2010

Tot és relatiu

Tan aprop i tan lluny.
Tot és relatiu.
Tan lluny i tan aprop.
Tot és relatiu.



domingo, 15 de agosto de 2010

Ara


Amb qui ballaría a les dues de la matinada a la sorra de la platja si no t'hagués trobat?
No cal que responguis. Amb ningú.

sábado, 7 de agosto de 2010


Anades i tornades.
Escapades.
No me'n cansaré de
"des-connectar" amb .
:)

lunes, 12 de julio de 2010

VACANCES

Avui tot em molesta i no em trobo bé.
Ja estic nerviosa per marxar.
No tinc gana.
I es que sé que quan torni de vacances tot serà diferent,
o si més no, tinc l'esperança.
I es que diuen que els canvis son bons o aquesta sensació tinc jo.
Avui et felicito a tú, en fas 30 i sé que ho celebrarem a Cadaqués.

martes, 6 de julio de 2010

1200 km

m'agrada saber que quan tornis t'ho podré explicar tot a cau d'orella....

C D Q S :)

viernes, 2 de julio de 2010

:)

Gairabé mai trobo les paraules al moment oportú.
Vaig tard.
Però vull que sàpigues que encara que a vegades volguem enfonssar-nos en un pou i deixar de respirar perquè les coses no van com ens agradaría, la vida és bonica.
Sí, em reafirmo, i t'ho dic jo que ja saps que el paisatge de la meva vida ha estat una mica ennuvolat bastants anys, però sé del tot cert que surt el sol.
Vull que et valoris, que t'estimis, que per tú mateixa vegis que vals la pena.
I ja sé el que em diràs: ningú vol estar al meu costat, no sé que faig malament.
I jo et diré: No fas res malament.
Les persones condicionem la nostra felicitat amb l'amor, a tenir algú al costat que ens digui lo molt que ens estima, lo molt que ens troba a faltar, lo molt que ens necessita, que ens abraçi, ens faci petons i que és quedi al nostre costat quan marxa el sol; Ens equivoquem.
No t'enfonsis si algú decideix que no vol saber de tú, si diu que no li importes.
Tens els que t'estimen desde sempre, la família, els amics de l'infància, els de fa uns anys, tots al teu costat. Tots patint si et veiem plorar per una persona que no t'ha valorat.
Així que somriu.
Somriu perque t'espera Cambridge, t'espera un estiu innolvidable i t'espera La Rochelle.
Anna no perdis el temps amb el que no val la pena, aprofita'l al màxim, aprofita cada segon i respira fons perque els segons que pasen no tornen.



Lau.