miércoles, 8 de septiembre de 2010

Tot és relatiu

Tan aprop i tan lluny.
Tot és relatiu.
Tan lluny i tan aprop.
Tot és relatiu.



domingo, 15 de agosto de 2010

Ara


Amb qui ballaría a les dues de la matinada a la sorra de la platja si no t'hagués trobat?
No cal que responguis. Amb ningú.

sábado, 7 de agosto de 2010


Anades i tornades.
Escapades.
No me'n cansaré de
"des-connectar" amb .
:)

lunes, 12 de julio de 2010

VACANCES

Avui tot em molesta i no em trobo bé.
Ja estic nerviosa per marxar.
No tinc gana.
I es que sé que quan torni de vacances tot serà diferent,
o si més no, tinc l'esperança.
I es que diuen que els canvis son bons o aquesta sensació tinc jo.
Avui et felicito a tú, en fas 30 i sé que ho celebrarem a Cadaqués.

martes, 6 de julio de 2010

1200 km

m'agrada saber que quan tornis t'ho podré explicar tot a cau d'orella....

C D Q S :)

viernes, 2 de julio de 2010

:)

Gairabé mai trobo les paraules al moment oportú.
Vaig tard.
Però vull que sàpigues que encara que a vegades volguem enfonssar-nos en un pou i deixar de respirar perquè les coses no van com ens agradaría, la vida és bonica.
Sí, em reafirmo, i t'ho dic jo que ja saps que el paisatge de la meva vida ha estat una mica ennuvolat bastants anys, però sé del tot cert que surt el sol.
Vull que et valoris, que t'estimis, que per tú mateixa vegis que vals la pena.
I ja sé el que em diràs: ningú vol estar al meu costat, no sé que faig malament.
I jo et diré: No fas res malament.
Les persones condicionem la nostra felicitat amb l'amor, a tenir algú al costat que ens digui lo molt que ens estima, lo molt que ens troba a faltar, lo molt que ens necessita, que ens abraçi, ens faci petons i que és quedi al nostre costat quan marxa el sol; Ens equivoquem.
No t'enfonsis si algú decideix que no vol saber de tú, si diu que no li importes.
Tens els que t'estimen desde sempre, la família, els amics de l'infància, els de fa uns anys, tots al teu costat. Tots patint si et veiem plorar per una persona que no t'ha valorat.
Així que somriu.
Somriu perque t'espera Cambridge, t'espera un estiu innolvidable i t'espera La Rochelle.
Anna no perdis el temps amb el que no val la pena, aprofita'l al màxim, aprofita cada segon i respira fons perque els segons que pasen no tornen.



Lau.

jueves, 1 de julio de 2010

Yakisoba

Te'n vas i em deixes amb un somriure i m'agrada.
Sort que tenim una de Yakisoba pendent i podrem demanar
15 tapes més i uns quants còctels per que la nit no s'acabi.
:)*

miércoles, 30 de junio de 2010

Per què...

Hi ha qui opina que només ensenyo una petita part de mi.
Que em mostro freda, forta, segura, ho podria aguantar tot.
Que amago el millor que tinc, que sóc carinyosa, sensible,
però no ho deixo a la vista... I em pregunten per què...
No ho sé.
Perquè sóc fràgil, i necessito (com tothom)algú que estigui al meu costat
i em digui que m'estima.
Si sabèssin....la de cops que em mossego la llengua i m'empasso les llàgrimes...

martes, 29 de junio de 2010

No sóc sincera amb tú, i és que si ho fós, no acabaría mai d'oblidar-te.
I no t'equivoquis, no he perdut el temps per oblidar-te.
L'he omplert per a que no sigui tan dolorós.
Em sorprén que ara em recriminis com arreglo el que tú vas destrossar.
Tot hauría sigut diferent, i segurament genial.
Però tú no ho vas voler així.

"Cuando te conocí creí que había encontrado a la persona con la que iba a pasar el resto de mi vida, ¿sabes?, eso creí. Y todos los chicos, y los bares y mis traumas evidentes me daban igual, porque te había encontrado. Tú me dejaste y me estoy recuperando. No te pediré disculpas por como decido reparar, lo que rompiste."

lunes, 28 de junio de 2010

més

Sempre tenim la necessitat de més.
Sempre volem més.
Mai en tenim prou.
"La avaricia rompe el saco" o això diuen.

viernes, 28 de mayo de 2010

És dur que et rebutjin.
Que no sapiguen que volen de tú, una amistat o algo més.
Mai he entés aquesta situació en la que molts cops la gent es troba:
No sé si t'estimo com amic/ga o com algo més.
I ara m'hi trobo inmersa i capficada constantment.
Esperaría algo més de tú, una trucada o un missatge, però sé que no arribarà.
També puc imaginar-me que tot això ha sigut una excusa per dir-me adèu amb la consciència ben tranquila i sense remordiments.
Jo estic molt tranquila, t'ho he donat tot, el 100 % de mi, un 100 % que encara avui tens tú, i que està esperant a que et decideixis.
En el fons odio ser així, en tot el que faig m'hi deixo el 100 % de mi, i alhesores quan algo va malament o sento massa.
No sé perque parlàves en futur dels dos, nosé perque em feies petons, no entenc res i l'únic que vull és una resposta que se'm fa eterna, que mai arriba i jo no puc més.

domingo, 25 de abril de 2010

Constantment

Encara que faci anys que ens vas deixar perque la mala sort es va creuar en el teu camí
avui et recordo especialment.
Potser perque és diumenge.
Potser perque t'enyoro constantment.

viernes, 9 de abril de 2010

Podría dir-te...

que fa uns dies que faig cara de cansada.
Tens raó.
Estic neguitosa, nerviosa, irritable i de malhumor.
:)

martes, 6 de abril de 2010

No vull res més

No demano gaire i exigeixo menys.
No tot m'està bé, però no em queixo.
Cadascú és lliure d'esperar el que cregui convenient,
però no vol dir que l'altre hagi de donar el que l'altre espera.
Cadascú és lliure de donar el que vol, ningú ha d'exigir res.
No vull enfadar-me amb tú.
Jo no vull res més que els moments que em volguis regalar.
A mi em va agradar mirar-te desde lluny mentres tu posaves els peus a l'aigua :)