Per què...

Hi ha qui opina que només ensenyo una petita part de mi.
Que em mostro freda, forta, segura, ho podria aguantar tot.
Que amago el millor que tinc, que sóc carinyosa, sensible,
però no ho deixo a la vista... I em pregunten per què...
No ho sé.
Perquè sóc fràgil, i necessito (com tothom)algú que estigui al meu costat
i em digui que m'estima.
Si sabèssin....la de cops que em mossego la llengua i m'empasso les llàgrimes...

No sóc sincera amb tú, i és que si ho fós, no acabaría mai d'oblidar-te.
I no t'equivoquis, no he perdut el temps per oblidar-te.
L'he omplert per a que no sigui tan dolorós.
Em sorprén que ara em recriminis com arreglo el que tú vas destrossar.
Tot hauría sigut diferent, i segurament genial.
Però tú no ho vas voler així.

"Cuando te conocí creí que había encontrado a la persona con la que iba a pasar el resto de mi vida, ¿sabes?, eso creí. Y todos los chicos, y los bares y mis traumas evidentes me daban igual, porque te había encontrado. Tú me dejaste y me estoy recuperando. No te pediré disculpas por como decido reparar, lo que rompiste."

més

Sempre tenim la necessitat de més.
Sempre volem més.
Mai en tenim prou.
"La avaricia rompe el saco" o això diuen.