Tornar a començar

He de reconèixer que fa dies que tenia ganes d'escriure.
No trobava el moment, que estrany, em dic, a mi mateixa, si tot el dia ploro perquè m'avorreixo.
I de fet, no vull dir que m'avorreixo, vull dir que em sento sola.
Tampoc no estic sola físicament, sinó, potser, emocionalment, em sento sola. Sí.
Em sento sola. Ara bé, no és una cosa gaire extraordinària, sincerament, perquè hi ha milers per no dir milions de persones soles al món. Però per a mi és una nova experiència. Esmorzo sola, el que em ve de gust, dino sola, també el que vull, sopo sola, si em ve de gust i el que em dóna la veritable gana i en total i absolut silenci. 
Fins aquí tot és correcte. He après a fer servir un "taladro", i altres eines diverses per fer feines de casa, de les quals no sabria dir el nom de ninguna, no m'interessa, les utilitzo, i fora. Me n'oblido. Sóc suficientment autosuficient per tot. I aquesta sensació mola. Menys per moments que SEMPRE trobes a faltar algú al teu costat.
A mi ja m'explicareu aquests que renegueu de l'amor, que prediqueu que no necessiteu a ningú al vostre costat, però espero que reconegueu que per exemple a la nit, trobes a faltar algú que et pregunti com t'ha anat el dia, o algú que et faci un massatge després de tot el cap de setmana de guàrdia. O que t'abraci tendrament al llit. El silenci en companyia. Un petó de bona nit o un "vés a la merda" en tota regla, d'aquells que dius però no penses, o penses per segons però que en el fons no desitges.
Però ara estic en una etapa en la qual em fa mandra conèixer nois, tooooot el ritual d' aparellament em fa mandra. Molta mandra.Sí. De fet, des que visc sola no ha pujat un noi a casa. No estic preparada, em dic a mi mateixa, i de moment, deu ser veritat. O això o que no ha arribat la persona digne de pujar a casa. I si puja a casa, ha de ser molt digne, ja que 4 pisos sense ascensor no els puja qualsevol. I si sumes la xafogor que fa a Tarragona, encara ha de ser més digne, d'arribar a dalt amb un somriure, sense esbufegar i que no es noti que ha costat. Sense queixar-se.
Casa meva s'ha convertit en un mur infranquejable de seguretat extrema contra el sexe oposat.
I de moment em va bé així. Seguiré enyorant alguna cosa que de moment em fa mandra conèixer.